L'alimentació és un dret, no un privilegi

02/02/2018 - 11:04

La salut no es distribueix de manera homogènia dins de la societat. Digues-me el que guanyes i on vius, i et diré quants anys menys viuràs. Sota aquesta premissa i dins de les accions de la campanya Enverina’m, VSF Justícia Alimentària Global ha difós un vídeo per alertar de les diferències en salut entre els diferents grups socials a causa de la manca d'accés a una alimentació adequada.

A l'Estat espanyol, el 45% de la població no es pot permetre una alimentació saludable bàsica. Dit d'una altra manera, la meitat de la població no pot pagar-se la piràmide nutricional. En aquest sentit, l'Administració pot fer campanyes educatives i de sensibilització, la població pot conèixer quina ha de ser la base d'una alimentació saludable, quins aliments consumir i quins evitar; però, encara que aquests esforços tinguessin èxit, la realitat és que una de cada dues persones no podria portar-lo a la pràctica. En la societat actual, la majoria de la població no té l'opció de triar lliurement comportaments relacionats amb la salut, com portar una alimentació adequada, viure en un ambient saludable o tenir una feina gratificant no nociva per a la salut. Així doncs, la salut no és per a qui vol, sinó per a qui pot. No obstant això, els governs de la gran majoria de països basen les seves polítiques de prevenció de la salut en recomanacions relatives als estils de vida i no a posar mitjans per millorar la qualitat de vida de la seva població.

L'alimentació insana és ja la primera causa de malaltia i pèrdua de qualitat de vida a l'Estat espanyol i en l'any 2016, més de 90.000 persones van perdre la vida a causa de malalties relacionades amb l'alimentació insana. No obstant això, les persones amb nivells socioeconòmics més alts tendeixen no només a tenir més esperança de vida, sinó també a patir menys malalties cròniques. Les diferències entre barris a les grans ciutats són ben clares -a Barcelona, ​​per exemple, viure en un barri pobre significa viure 11 anys menys que viure en un amb renda alta- i la bretxa s'engrandeix encara més si l'indicador utilitzat és la qualitat de vida.

L'alimentació saludable es paga (i car)

Una de les causes de la mala alimentació és la dificultat per accedir a una dieta sana; és a dir, el preu de l'alimentació sana respecte a la insana i la possibilitat real de compra d'aquests aliments.

Aconsellar el consum d'aliments sans i nutritius (que és la base de les accions polítiques de les administracions estatals i autonòmiques) és inútil si les persones no tenen prou ingressos per comprar-los o si no són fàcils d'aconseguir. Les dades referents a l'Estat espanyol indiquen una diferència de preu de 1,4 € per persona i dia entre una dieta sana i una altra insana. Per a una família, això pot suposar més de 100 € per setmana, una xifra que, per a les classes populars, pot determinar que les seves opcions de compra no siguin les més saludables. Per a moltes famílies de baixos ingressos, aquest cost addicional representa un autèntic obstacle per a una alimentació més saludable i no hi ha cap dubte que el preu de l'alimentació saludable impedeix que les classes populars puguin seguir les recomanacions nutricionals.

L'actual legislació fiscal no distingeix entre alimentació sana i alimentació insana i no promou l'accés a productes frescos i sans. Únicament es basa en els grups d'aliments considerats bàsics, al marge de si són o no saludables. En aquest sentit, VSF Justícia Alimentària Global reclama una nova política fiscal alimentària que apliqui un IVA del 0% als aliments saludables i del 21% als aliments insans per assegurar l'accés a una alimentació saludable bàsica per a tothom.

#AlimentacionsaludableIVA0

vídeo