El menjador escolar està concebut al marge del projecte educatiu dels centres

22/12/2017 - 13:26

En aquest article es desgranen les principals conclusions de l'estudi: 'Menjadors escolars a la CAB, com són i com podrien ser' presentat a Bilbao el passat dijous. A grans trets, l'actual model de menjadors escolars és molt rígid, es basa en una normativa de l'any 2000 i en aquests 17 anys, no hi ha hagut canvis ni adaptacions. Tot i això, l'actual conjuntura dista molt de la del 2000. Les famílies i la comunitat escolar no tenen poder de participació i decisió en la gestió del menjador, i és per això que cada vegada són més les que demanen un canvi en el model de gestió que permeti més capacitat de decisió a les comunitats escolars.

Els menjadors escolars tenen un paper molt important en l'alimentació i en la salut de les nenes i els nens que utilitzen aquest servei, ja que suposa per gran part de l’alumnat el principal àpat del dia durant bona part de l'any. Però són, a més, espais amb un enorme potencial educatiu i poden ajudar a que nenes i nens adquireixin bons hàbits alimentaris, aprenguin la relació entre alimentació i salut, i comprenguin el vincle entre una cosa tan quotidiana com el menjar i el món en què viuen, des d’allò local a allò global. En definitiva, poden contribuir des de l'educació crítica al fet que entenguin els impactes de l'actual sistema alimentari i l'enorme potencial transformador d'un model basat en la Sobirania Alimentària. Tot i axiò, l'actual model basat solament en el negoci d'unes quantes empreses de càtering, promou exactament el contrari.

Tasques pedagògiques al voltant de l'alimentació

La concepció que té el Govern Basc del menjador escolar és la d'un servei complementari al marge del projecte educatiu del centre. L'alimentació podria tractar a les aules des de punts de vista molt diversos, ja que abasta múltiples àmbits acadèmics: ciències naturals, ciències socials, geografia, matemàtiques, economia, comunicació, art, literatura i fins i tot tecnologia. Malgrat això existeixen encara serioses dificultats per analitzar-la des d'una mirada holística integrant aspectes culturals, socioeconòmics, socioculturals i ambientals.

D'altra banda, l'espai del menjador es dedica exclusivament a l'activitat de menjar, però no es fa cap tasca pedagògica explícita al voltant de l'alimentació i als seus impactes individuals, socials, ambientals, etc. Probablement aquest fet es degui a la pròpia concepció del menjador com un servei complementari i no educatiu. Un altre tema destacable és que els menús no varien d'una temporada a una altra (a excepció dels centres on s'ha començat a utilitzar producte local i ecològic), de manera que l'alumnat no percep l'estacionalitat dels aliments ni es fomenta que s’aprengui.

D'on venen els aliments

La major part dels aliments no són de proximitat sinó que s'adquireixen a través de mercats majoristes. Fins i tot aliments que tradicionalment s'han produït local o regionalment com fruites, hortalisses, llegums, patates, peix o llet vénen cada vegada de més lluny, tot i que bona part d'ells es podrien trobar al costat de casa.

Les famílies reben de forma mensual o trimestral informació sobre els menús que se serviran durant aquest període. Però no reben cap informació sobre l'origen dels aliments, ni les quantitats que s'estan servint.

El valor nutricional dels menús és insuficient

Si s'analitza la part nutricional del servei, l'informe aconsella augmentar el contingut de fruita, verdura en els primers plats, ous (i preparacions a base d'ou) i peix blau, oferir llegums i farinacis en la guarnició, disminuir la presència de carns, purés, fregits i postres lactis, i eliminar les postres ensucrades. També es recomana incloure informació sobre els ingredients de cada plat i les tècniques culinàries emprades.

En el cas dels menús que arriben ja elaborats al centre escolar, cal afegir que els aliments estan acompanyats de salses i greix perquè es mantinguin sucosos. Aquesta quantitat de salses està desaconsellada, segons la pròpia guia de bones pràctiques per a menjadors escolars del Govern Basc, però el 50% de les persones usuàries dels menjadors tenen aquest tipus de menús.

La menjadors escolars com a motor de transformació local

Des de VSF Justícia Alimentària Global es considera la compra per part de les administracions públiques d'aliments locals un instrument determinant per impulsar la producció local i la seva comercialització en circuits de proximitat, revitalitzant així el món rural i contribuint al procés global de transició del sistema alimentari cap a un model sostenible i saludable.

Per tot això, el paper de l'Administració és crucial en dos sentits: a través de la compra pública i establint un marc normatiu que empari i impulsi un sistema alimentari escolar integrador que faci possible la transició des de l'actual alimentació industrial cap a una alimentació saludable i sostenible, basada en la sobirania alimentària.

Resum investigació

Vídeo campanya

Territorio: