Sobirania Alimentària

L’alimentació és un dret humà bàsic que hauria d’estar garantit a tota la població mundial. En comptes d’això, continua havent-hi més de 1.000 milions de persones que no hi tenen accés. A VSF entenem que el dret a l’alimentació només es pot assegurar en un sistema en què estigui garantida la Sobirania Alimentària.

“La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles, les comunitats i els països a definir les seves polítiques agrícoles, pastorals, laborals, de pesca, alimentàries i agràries que siguin ecològicament, socialment, econòmicament i culturalment apropiades a les seves circumstàncies úniques. Això inclou el dret real a l’alimentació i a produir aliments, la qual cosa significa que tots els pobles tenen el dret a tenir aliments i recursos per produir aliments segurs, nutritius i culturalment apropiats, així com la capacitat per mantenir-se a si mateixos i a les seves societats”. Extret de: “Sobirania alimentària: un dret per a tots”, Declaració política del Fòrum d’ONG/OSC per a la Sobirania Alimentària. Roma, juny de 2002 .

D’on procedeix el concepte de Sobirania Alimentària?

El concepte de Sobirania Alimentària va ser desenvolupat per la Vía Campesina i debatut a la Cimera Mundial de l’Alimentació de 1996. Ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals; des d'aleshores, aquest concepte s’ha convertit en un tema cabdal del debat internacional.

La Sobirania Alimentària és un objectiu ambiciós però assolible. Com es construeix?

Canviant les polítiques públiques de governança del nostre sistema agrari i alimentari

Lluitant per canviar les polítiques públiques que governen el nostre sistema alimentari a escala local, nacional, europea i global, i evidenciant la il·legitimitat del poder corporatiu. Promovent polítiques a favor de sistemes alimentaris basats en el respecte al dret a l’alimentació. Prohibint l’especulació alimentària i l’acaparament de recursos com la terra i l’aigua.

Reclamant el dret a la terra i les llavors i la resta dels béns comuns

Oposant-nos a la mercantilització i les patents dels béns comuns com són la terra, les llavors, l’aigua, els arbres, els boscos, l’aire i el coneixement. L’accés a aquests béns no ha d’estar determinat pels mercats o pel capital.

Canviant la manera en què es produeixen i es consumeixen els aliments

Creant sistemes de producció alimentària que proporcionin aliments segurs i saludables per a tothom i que, alhora, mantinguin la biodiversitat i els recursos naturals. Això requereix models ecològics de producció i pesca, i que hi hagi una gran quantitat de camperols i camperoles, persones que conreen horts urbans, i pescadors i pescadores artesanals que produeixin aliments locals com a base del sistema alimentari.

Canviant la forma en què es distribueixen els aliments

Promovent mercats locals diversificats basats en la solidaritat i en preus justos, i escurçant els canals de distribució, intensificant les relacions entre persones productores i consumidores en xarxes locals que posin fre a l’expansió i el poder de les grans superfícies de distribució.

Millorant les condicions socials i el treball en el sistema agrari alimentari

Lluitant contra l’explotació i la degradació de les condicions socials i laborals i pels drets de totes les dones i tots els homes que treballen al camp, així com els d’aquelles persones que treballen en el processament, la distribució i la venda d’aliments.