Cultivar aliments com a forma de resistència

27/11/2014 - 12:24 | VSF Justícia Alimentària Global

Olivera, albergínia, carbassó i cogombre són els principals cultius a Palestina. El més important és el cultiu de les oliveres, que dóna feina a més de 100.000 persones. Es calcula que aquest últim any Israel ha arrencat més de 3.000 oliveres en territori palestí. Aquesta és només una de les estratègies d'Israel per ofegar el mercat local i al moviment camperol palestí. Ens ho explica Eneko Viñuela, de VSF Justícia Alimentària Global que ha viatjat a Palestina juntament amb altres moviments socials, sindicals, agraris i polítics de Euskalherria i Andalusia amb l'objectiu de supervisar les vulneracions de drets humans a Palestina, especialment entre la població camperola.

"A Palestina conrear la terra és una clara forma de resistència"

Explica'ns què treball heu realitzat conjuntament amb el moviment camperol palestí.

Bàsicament hem realitzat un treball de recol·lecció de testimonis directes per conèixer, comprendre i analitzar la realitat que viu el món pagès en un territori ocupat i amb aquestes dades poder publicar un informe que serveixi per donar suport al moviment camperol en el marc de les negociacions sobre drets camperols que està tenint lloc a Ginebra. I per donar a conèixer a l'estat espanyol aquesta realitat camperola que és completament desconeguda, i al mateix temps donar acompanyament a la pagesia.

 

Explica'ns una mica llavors sobre aquesta realitat camperola ... La pagesia a Palestina està en la primera línia del front, cara a cara amb les tanques electrificades, amb els murs de 8 metres, amb els camps minats i dividits. El primer problema amb què es troben és la manca d'accés a recursos, principalment la terra i l'aigua. La usurpació de terres és una pràctica habitual que està perfectament planificada i dissenyada, allunyant a la pagesia de les seves terres, els impedeixen viure del seu treball a més de donar via lliure a l'ocupació per part dels colons usant com a excusa  “l’abandonament" de les terres .

D'altra banda, la majoria de les entrades per a la producció estan en mans israelianes que no només els venen a uns preus desorbitats sinó que a més ofeguen els mercats amb producte importat liquidant el mercat local Palestí.

L'objectiu és clar: tenir terres sense persones, i que les terres pertanyin a Israel.

 

L'accés a l’aigua és igual de complicat imagino ... Efectivament. Pensa que el 90% dels recursos hídrics de Palestina es troben en territori palestí ocupat i Palestina gestiona només un 10%. Llavors, la pagesia per poder conrear ha de demanar un permís especial i Israel els limita la quantitat d'aigua a la que poden tenir accés.

 

Quina és la visió del moviment camperol palestí pel que fa a la consecució de la Sobirania Alimentària al país? En un context d'agressió contínua, la pagesia utilitza la Sobirania Alimentària com una arma de resistència. El fet de produir els seus propis aliments significa per a ells acostar-se a la construcció d'un país més sobirà i encaminat a l'alliberament. En efecte, la Sobirania Alimentària és una arma enfront de la colonització i davant l'ocupació. El poble palestí ha tingut històricament una relació molt forta amb l'agricultura, per tant, el fet de seguir sent pagès i conrear la terra és una forma de resistència.

 

Per finalitzar, explica'ns per què és important que VSF Justícia Alimentària Global participi en aquest tipus d'accions a nivell internacional. Bàsicament per consolidar un procés polític estratègic amb les organitzacions aliades de la Via Campesina, i el més important, per treballar no solament en la realització d'un treball de cooperació o enfortiment d'organitzacions en terreny sinó expressar i materialitzar la nostra solidaritat amb el moviment camperol internacional en un país amb un context extremadament complex.

Tot el treball realitzat va ser conduït pel Sindicat de Treballadors Agraris de Palestina (UAWC) i els seus comitès locals. En el comunicat enviat després de les seves conclusions les organitzacions participants en el monitoratge asseguren poder constatar la perversió metòdica amb la qual Israel s'empra contra la societat palestina en general i contra el primer sector palestí en particular, saltant-se totes les regles del dret internacional humanitari i les obligacions que la IV Convenció de Ginebra imposa a Israel com a potència ocupant davant la població palestina sota ocupació.